Quan es parla de gastronomia s’utilitzen amb freqüència paraules com autor, signatura, creació, inspiració, plaer, textura, color, olor, forma o sensació, entre altres. Tots aquests mots tenen cabuda en el camp semàntic de l’art. L’alta cuina també pot trobar el seu lloc prop d’obres d’art i, ateses les qualitats esmentades, un bon lloc on mostrar-se pot ser un museu d’art modern.

No és casualitat, per tant, que el museu d’art modern per excel·lència de San Francisco (SFMoMA) aposti per incorporar la gastronomia de la mà del xef Corey Lee (dues estrelles Michelin). El 2016 Corey obrirà al SFMoMA el restaurant In Situ, on es podran degustar els populars plats de xefs de reconeixement internacional. Es tracta d’un projecte que ell mateix defineix com “una extensió de la missió més gran del museu: presentar grans obres d’arreu del món i fer-les accessibles al gran públic“. El xef afirma que In Situ construirà l’apreciació per les tradicions culinàries i espera que fomenti el diàleg sobre les nostres relacions amb el menjar, sense diferir massa en la forma com el SFMoMA recull i té cura d’importants obres d’art “.

Mousse au chocolate Corey Lee

Mousse au chocolate by Corey Lee

En aquest ambiciós projecte hi col·laboren xefs de prestigi que cediran els seus coneixements perquè Lee pugui elaborar les obres amb la màxima precisió. Així Lee reproduirà plats com el “Vellut de tomata amb llagostí” Carme Ruscalleda (Sant Pau), “Hidromel amb fractal fluid” de Juan Mari Arzak (Arzak), “Una interpretació de la vanitat” d’Andoni Luis Aduriz (Mugaritz), Coco Thai” d’Albert Adrià (Tickets) o un dels cebiches del Gastón Acurio, entre altres creacions com les de Wylie Dufresne, Daniel Boulud, Daniel Patterson, René Redzepi (Noma), Thomas Keller (The French Laundry), Dominique Ansel (Dominique Ansel Kitchen). Una part dels ingressos que obtingui cada plat del restaurant anirà de retorn al xef que hagi decidit compartir les seves creacions.

Per fer-ho possible es tindran en compte diversos aspectes en el procés, des de l’evident curós mesurament dels ingredients i la seva combinació i elaboració, fins els coberts, la vaixella tovallons i estovalles, amb la finalitat de recrear amb la màxima exactitud cada creació culinària original. Per a Lee, tal i com afirma en l’entrevista amb The Wall Street Journal, un dels components d’aquesta iniciativa serà educar el client, ja que si no es proporciona informació sobre la història i la tècnica de manera escrita, llavors no és un museu. No obstant això, és conscient de que s’ha d’idear amb detall la fórmula per fer convenir aquest requeriment sense que els comensals tinguin la sensació d’estar en un seminari.

El restaurant romandrà obert més enllà de l’horari del museu, oferint servei de dinar i sopar. Amb capacitat per a 150 comensals, es dividirà en dues zones: una més petita amb taules disponibles per a reserves, i una altra més gran i oberta on no caldrà reserva, amb vocació d’obrir les portes del món gastronòmic al públic i atraure ‘in situ’ visitants del museu.

Font foto: kennejima

Deixa un comentari

La teva adreça electrònica no serà publicada.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies