L’excèntric protagonista de «Charlie i la fàbrica de xocolata» ens sorprenia amb un fabulós xiclet que, en mastegar-lo, desprenia successivament els gustos d’un entrant, un plat principal i unes postres. Però la ficció, com sempre, no queda tan lluny de la realitat. Perquè això justament és el que pretenen fer els científics mitjançant la nanotecnologia: tancar aromes en microestructures que alliberin els sabors en contactar amb la saliva.

Per sort encara no hem arribat a aquests extrems. La gastronomia, lluny d’encapsular-se en un simple xiclet, està agafant un camí totalment oposat, obert al gaudi dels sentits. L’ús de la llum, el color, el so i l’olfacte prenen protagonisme en àpats que estimulen no només el paladar, sinó també el cervell. La gastronomia multidimensional s’imposa i els xefs més innovadors s’atreveixen a barrejar disciplines (animacions, 3D, performance, música, il·luminació…) per fomentar la convergència entre art, tecnologia i gastronomia, obrint infinites possibilitats.

El menú degustació en Sublimotion, el nou restaurant de Paco Roncero, n’és un bon exemple. Els 12 comensals que comparteixen taula a l’espai del Hard Rock Hotel d’Eivissa tenen el privilegi -previ pagament de 1.500 euros- de viure un àpat sublim, amb projeccions en 360 graus, menjar, música i il·luminació dissenyats per estimular els sentits. És una experiència gastronòmica a l’estil d’El Somni, l’òpera culinària dels germans Roca, i similar a la que ofereix l’Ultraviolet de Shangai.

Sublimotion Paco Roncero

Sublimotion by Paco Roncero

Però fins a quin punt els sentits del comensal contribueixen a emfatitzar l’experiència global d’un àpat? En això hi entén, i molt, el professor d’Oxford Charles Spence. Convençut com està que menjar és art i també ciència, ha publicat el llibre “The future of food” per demostrar que els factors no alimentaris tenen una influència enorme en l’experiència del comensal.

Segons Spence, vivim rodejats d’estímuls que, de forma conscient o no, condicionen la nostra opinió. Un bon vi pot ser percebut com a un vi excel·lent només canviant el paisatge sonor que l’acompanya. També cal fixar-s’hi bé a l’hora de triar el parament, perquè els coberts pesats ens faran gaudir més del menjar. De fet, la ciència de la “neurogastronomia” només es dedica a recolzar el que ja s’intuïa: el gaudi del menjar es tracta tant del que està al plat com del que hi ha fora.

Font foto: facebook.com/sublimotion

Deixa un comentari

La teva adreça electrònica no serà publicada.

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies